dijous, 20 de desembre del 2012

Antoni Bassas: és un bon comunicador?


Hem elaborat aquest mapa conceptual per recollir la informació d'Antoni Bassas que hem anat escribint aquests mesos en el nostre bloc del Bon Comunicador. Així, podem veure amb més claredat quines eines fa servir aquest periodista per divulgar interessants noticies.


En el nostre blog vam començar creant una entrada http://elnostreboncomunicador.blogspot.com.es/2012/11/bon-comunicador.html  on citavem les característiques que tenia Antoni Bassas com a bon comunicador, com per exemple que quan parla té molta claredat i és molt concís en les seves paraules, que té una forma de parlar molt natural, que vocalitza i se l’enten,
Un cop ens vam endinsar més en les seves entrevistes vam poder confirmar el que dèiem. Avui podem dir que Antoni Bassas és un bon comunicador perquè compleix totes característiques que vam expressar a l’entrada anomenada anteriorment. Per exemple, té coneixement del tema del qual està parlant, és clar amb les seves explicacions i no fa ús d’un lèxic massa complexe, etc. A més a més també hem observat que gesticula quan dona infomació per posar més èmfasi a l’explicació que vol donar.


Cal dir que en cada entrada del bloc consten unes anotacions de la forma en com s’expressa Antoni Bassas i perquè creiem que és un bon comunicador.


Alguns vídeos no els em pogut incerir perque no tenen codi embed, com per exemple l’entrada http://elnostreboncomunicador.blogspot.com.es/2012/12/atemptat-newtown.html
Per tant, l'objectiu d'aquest blog s'ha complert. Creiem que Antoni Bassas és un bon comunicador i si segui llegint trobareu les proves.

dimecres, 19 de desembre del 2012

Entrevista a Carme Chacón

Hem trobat un vídeo realitzat fa 4 anys, sobre una entrevista que va fer Antoni Bassas a Carme Chacón durant la campanya electoral.



Quan aquest vídeo és va realitzar, Antoni Bassas encara estava treballant a Catalunya Ràdio. Amb el transcurs d'aquests 4 anys i el canvi d'àmbit de la ràdio a la televisió, podem veure una evolució a l'hora d'entrevistar d'aquest periodista.

En aquest vídeo es veu com llegeix un guió que porta escrit a l'hora de fer les preguntes, en canvi, actualment quan surt a la televisió des de Washington molt poques vegades se'l veu llegir. Però, com ja em dit en altres entrades considerem que la ràdio ha fet que a l'hora de parlar, ho faci de la manera adequada; lentament perquè se'l pugui entendre i s'ajuda amb gestos.

dimarts, 18 de desembre del 2012

Segueix el debat sobre les armes

A Newtown segueixen consternats per la massacre del passat 14 de desembre. Desprès dels fets als Estats Units ha augmentat el nombre de població en contra de l'ús d'armes de foc, concretament a restringir l'ús d'aquestes armes.

Actualment, s'han establert dos fronts respecte a aquest tema. D'una banda, trobem l'Associació Nacional del Rifle, que desprès d'uns dies de silenci ha comunicat que està "preparada per oferir contribucions significatives", i d'altra banda, els Propietaris de Pistoles d'Amèrica que creuen que si no és prohibís l'entrada d'aquest tipus d'armes a l'escola aquesta massacre no hagués succeït.



Aquí podeu trobar un vídeo sobre el debat de les armes que actualment hi ha als Estats Units.


Antoni Bassas al seu twitter ha explicat avui, que s'ha detingut a un menor per portar una pistola a l'escola, i el que ens sembla sorprenent és la resposta que l'infant dóna.




Com ja hem dit altres cops, en els vídeos és pot observar com Antoni Bassas, s'ajuda de gestos per comunicar el que vol dir i també remarca paraules importants o rellevants per la notícia allargant-les quan les pronuncia.







Webs consultades:
- http://www.324.cat/noticia/2014153



dilluns, 17 de desembre del 2012

Antoni Bassas al programa Polònia

Gràcies a la professionalitat d'Antoni Bassas, en el programa Polònia, que s'emet a TV3, l'actor Queco Novell fa grans imitacions seves. A continuació penjarem un gag d'aquest programa on el protagonista és Antoni Bassas, que intenta veure un capítol de la serie de TV3 La Riera, però es troba amb alguns problemes.





Quant a la imitació, podem veure que allarga les paraules (de la mateixa manera que fa un periodista durant el reportatge) i posa molt d'èmfasi quan allò que diu és més important. Veiem com de forma  una mica exagerada mostra el seu agrat en quant a la seva feina de periodista. 

diumenge, 16 de desembre del 2012

La marató



En aquest vídeo els periodistes Carles Costa i Antoni Bassas recórren ciutats per col.laborar amb la Marató de tv3 contra el càncer.
Bassas decideix anar fent footing des de Washington fins al memorial de Lincoln mostrant-nos els racons de la ciutat i els monuments emblemàtics de la mateixa (La Casa Blanca, el memorial de la guerra del Vietnam i finalment el memorial de Lincoln). On acaba la petita Marató des de Washington.

TRUCA!      905 11 50 50

Continua la tragedia a Newtown

El nostre bon comunicador continua posat missatges al twiter sobre la tragedia a Newtown. Et terrible assasinat de 27 persones, 20 alumnes i 7 adults.


A l'escola de Newtown han cobert el cartell de l'entrada amb missatgesp de dol dels habitatnts de Newtown. 

L'Antoni Basses també ha posat això:


Avui diumenge han fet una pregaria dedicada a totes les víctimes d'aquesta horrible tragèdia.

divendres, 14 de desembre del 2012

Atemptat a Newtown

Avui, hi ha hagut un assassinat a Newtown, Washington de 20 nens i nenes d'entre 5 i 10 anys. 
Adam Lanza, un antic estudiat del centre on s'han comès els crims, ha arribat vestit de negre i emmascarat i ha disparat a 20 alumnes que hi havia a classe i a 6 dones. Anteriorment, ja havia assassinat a la seva mare, que actualment era mestra d'aquesta escola.

Antoni Bassas, al seu twitter ha descrit la reacció que ha tingut Obama. 






Desprès d'explicar les reaccions del president dels Estats Units, explica el que ell fa.


Un cop a Newtown, Antoni Bassas ha fet una connexió on es veuen les ofrenes que els veïnes fan per els morts i entrevista a algunes persones. Aquí  podeu trobar el vídeo.

El dia 15, ja a Connecticut el periodista entrevista veïns d'aquesta petita població, sobre la necessitat de tenir o no armes a casa. Hi ha gent a favor dels dos bàndols.Vídeo



Antoni Bassas, s'expressa lentament perquè el seu missatge és pugui entendre i sembla que també parli amb sentiment. Quan la càmera l'enfoca, gesticula amb la mà lliure per fer-se entendre millor. Per  aquests i entre d'altres motius que em explicat en altres entrades, creiem que és un bon comunicador.

dimecres, 12 de desembre del 2012

L'anàlisi del segon Obama-Romney

Ja fa més d'un mes què Antoni Bassas va parlar sobre les eleccions d'Amèrica entre Obama i Romney. 


El nostre corresponsal a Whasington, deixa en empat el segon debat electoral Obama-Romney. Per ell el candidat demòcrata s'ha mostrat més fort i incisiu, però no ha aconseguit desbordar Romney.



En el següent vídeo, veiem un bon comunicador tranquil i decidit. Podeu veure el vídeo AQUI 


dilluns, 10 de desembre del 2012

Paperetes 25N

A l'última entrada on vam parlar de les eleccions del 25N, ja vam explicar que Antoni Bassas -com molts altres catalans que viuen al estranger- va tenir problemes per poder votar, ja que no li van arribar les paperetes per poder fer-ho. 

Doncs, fa una setmana, exactament pel dia de la Constitució, el 6 de desembre, li van arribar els sobres. 
En el seu Twitter podem veure com va fer broma sobre aquest tema: 

Un altre afectat que també va rebre els sobres amb les paperetes per votar el 25N aquest dia va ser el filòsof Jordi Graupera, també resident als EUA: 


Vist això, queda evident que el resultat del repartiment d'escons dels partits catalans hagués estat diferent si tot català amb residència a l'estranger hagués pogut votar, ja que només ho va fer un 6,74% del total de 156.976 catalans inscrits al cens electoral de residents a l’exterior amb dret de vot.


divendres, 7 de desembre del 2012

Javier Cercas, a la Biblioteca del Congrés

Avui Antoni Bassas ha parlat sobre la visita a Washintong de Javier Cercas. Primer de tot realitza una petita introducció i tot seguit sobre el seu retobrament amb ell i una petita entrevista amb frases senzilles i curtes:


Javier Cercas ha passat avui per Washington. Aquests dies recorre diverses ciutats americanes, convidat pel programa Spain Arts&Culture, del govern espanyol. No havia estat mai a la capital, tot i que coneix el país. A part d'haver vist traduïdes a l'anglès nombroses obres seves, Cercas va viure dos anys als Estats Units, a Illinois concretament, on va exercir de professor als 25 anys.


"Allò em va servir per descobrir que jo no podria ser mai un novel·lista americà, que era el que alguns aspiràvem a ser en aquella edat. Cadascú és el que és i ve d'on ve. I, de fet, volia tornar. Em feia pànic la idea de quedar-me. I hauria pogut ser, perquè aquí t'ho posen tot molt fàcil".

Hem quedat amb Cercas a l'escalinata de la Biblioteca del Congrés, el dipòsit de llibres més gran del món. Feia bo, i hem decidit fer allà, a l'exterior, l'entrevista que sortirà avui al TN i al 3/24. El final de la tardor està sent inusualment suau.

"A la Biblioteca d'Illinois vaig descobrir una cosa molt important: que el llibre que busques no és el que busques, sinó el del costat".

-"Soldados de Salamina" et persegueix o t'acompanya?

-M'acompanya. Jo no pensava ser un escriptor professional. Jo no pensava tenir mai lectors a tot el món i guanyar-me la vida amb això. I no m'havia queixat mai, perquè això em semblava normal, tenir 100 lectors. Tu saps el que són 100 lectors? Posa'ls en fila. És enorme.

Cercas acaba de publicar "Las leyes de la frontera", una història al voltant dels quinquis de finals dels 70 que van acabar mitificats, com El Vaquilla, i destruïts per la droga.

"Als 70, Espanya era el Tercer Món. Després, potser hem anat massa de pressa, i ens hem pensat que tots érem tan alts i bons com Pau Gasol i Rafa Nadal, i els miracles no existeixen. De moment ens estem salvant gràcies a l'economia submergida i a una ONG que fa molt de temps que es va inventar, que és la família".

A Cercas, els lectors americans li pregunten per la Guerra Civil Espanyola i pel 23-F, episodis de què es va ocupar a "Soldados de Salamina" i "Anatomia de un instante".

"El 23-F el comparo amb l'assassinat de Kennedy. És el tipus de fet en què convergeixen tots els dimonis familiars d'un país. I què és un americà: algú que té una teoria sobre qui va matar Kennedy. Que és un espanyol? Algú que té una teoria sobre què hi havia al darrere del 23-F".

-Què creus que va dir el país a les eleccions?

-Home, que el procés s'ha aturat. La cosa no li ha sortit bé a l'Artur Mas. Perquè la gent no ho veia clar. Ara bé, si hi ha una majoria clara que vol una consulta, s'ha de poder trobar la manera legal de celebrar-la. Però no sé si la tenim, perquè les enquestes es van equivocar molt. Jo crec que hi va haver allò que el Pierre Vilar en deia "unanimisme", que és una idea que sembla abraçar tota una societat i que ningú no contradiu per por a la dissidència. Va haver-hi un moment que els únics que no érem independentistes érem el Lara i jo. Les eleccions han estat una tornada a la realitat.

Cercas em diu que ja té la idea de la pròxima novel·la, i que pensa a venir a viure als Estats Units una temporada amb la seva família.

En el col.loqui, que Cercas domina amb un anglès segur i tan desbordant com el seu català o castellà, llegeix l'escena en què el falangista Sánchez-Mazas és descobert al bosc per un soldat republicà que l'havia d'haver afusellat però que, en canvi, decideix marxar i diu als seus companys que allà no hi ha ningú. I, parlant del cop del 23 de febrer de 1981, diu que quan Suárez, Carrillo y Gutiérrez Mellado van decidir no tirar-se a terra quan els guàrdies civils de Tejero van disparar al sostre es va acabar la Guerra Civil.

A Cercas li agraden les històries d'Espanya que acaben bé.

En aquest escrit veiem un Bassas directe i que no parla per els descosits. En algunes parts, comenta algunes accions que ha realitzat durant la entrevista amb Cercas, "Hem quedat amb Cercas a l'escalinata de la Biblioteca del Congrés" o també comenta una mica el temps què fa, "El final de la tardor està sent inusualment suau".




diumenge, 2 de desembre del 2012

Palestina, nou Estat observador

El vídeo que a continuació os deixem és una crònica que ha fet Antoni Bassas. És un vídeo publicat a la web de Televisió de Catalunya (TV3) el dia 30 de novembre del 2012.

El vídeo explica la votació que es va produir a la Assambla General de l'ONU per decidir si Palestina esdevenia un nou estat membre observador. Desprès de les votacions, on el si es va posar al capdavant amb 138 vots, 9 vots en contra i 41 abstencions, es van poder veure les diverses reaccions dels països més influents a la ONU.

Es va demanar des de la ONU tant a Palestina com a Israel que negociessin, però Antoni Bassas informa a l'espectador que això no creu que succeeixi.

En aquest vídeo s'observen les imatges dels fets mentre se sent la veu en off d'Antoni Bassas que explica el que va succeir. Finalment, apareix el que per nosaltres és un bon comunicador a la pantalla i fa una conclusió de la reunió i s'acomiada.


Aquí podeu trobar la sinopsis del vídeo:


"Palestina ja és un estat observador encara que no és membre de les Nacions Unides. La crònica d'Antoni Bassas ens explica que abans de la votació a l'Assemblea General de l'ONU el president palestí, Mahmud Abbas, havia afirmat que era l'última oportunitat per buscar la solució dels dos estats -el palestí i l'israelià- i que això suposaria la fi de l'ocupació israeliana."




Antoni Bassas al seu twitter ho resumeix així:






dissabte, 1 de desembre del 2012

Celebració del compositor Xavier Montsalvatge


Avui  el nostre bon comunicador, Antoni Bassas, ha publicat al seu bloc una notícia que parla sobre la celebració a Nova York del compositor Xavier Montsalvatge, un acte pel seu  centenari del seu naixement. A continuació, fa una breu explicació de la biografia de Xavier Montsalvatge, parlant de la guerra civil que va patir i la seva carrera artística.
També explica on va tenir lloc la celebració (Instituto Cervantes) i diu que l’ocasió va valer gràcies al coneixement i a la capacitat divulgadora del biògraf nord-americà de Montsalvatge Roger Evans i el crític musical Fred Plotkin. Finalment, explica un dels moments més impressionants per a ell, que recorda en la taula rodona.
És un bon comunicador perquè s’expressa d’una forma clara i correcte. A més a més, a part d’explicar el tema principal, que en aquest cas és la celebració, amplia la notícia amb dades de les persones a qui es refereix, fet que facilita el seu enteniment. 

Aqui us deixo l'enllaç de la notícia: http://blogs.ccrtvi.com/primeraesmena.php?itemid=48444