dimecres, 12 de desembre del 2012

L'anàlisi del segon Obama-Romney

Ja fa més d'un mes què Antoni Bassas va parlar sobre les eleccions d'Amèrica entre Obama i Romney. 


El nostre corresponsal a Whasington, deixa en empat el segon debat electoral Obama-Romney. Per ell el candidat demòcrata s'ha mostrat més fort i incisiu, però no ha aconseguit desbordar Romney.



En el següent vídeo, veiem un bon comunicador tranquil i decidit. Podeu veure el vídeo AQUI 


dilluns, 10 de desembre del 2012

Paperetes 25N

A l'última entrada on vam parlar de les eleccions del 25N, ja vam explicar que Antoni Bassas -com molts altres catalans que viuen al estranger- va tenir problemes per poder votar, ja que no li van arribar les paperetes per poder fer-ho. 

Doncs, fa una setmana, exactament pel dia de la Constitució, el 6 de desembre, li van arribar els sobres. 
En el seu Twitter podem veure com va fer broma sobre aquest tema: 

Un altre afectat que també va rebre els sobres amb les paperetes per votar el 25N aquest dia va ser el filòsof Jordi Graupera, també resident als EUA: 


Vist això, queda evident que el resultat del repartiment d'escons dels partits catalans hagués estat diferent si tot català amb residència a l'estranger hagués pogut votar, ja que només ho va fer un 6,74% del total de 156.976 catalans inscrits al cens electoral de residents a l’exterior amb dret de vot.


divendres, 7 de desembre del 2012

Javier Cercas, a la Biblioteca del Congrés

Avui Antoni Bassas ha parlat sobre la visita a Washintong de Javier Cercas. Primer de tot realitza una petita introducció i tot seguit sobre el seu retobrament amb ell i una petita entrevista amb frases senzilles i curtes:


Javier Cercas ha passat avui per Washington. Aquests dies recorre diverses ciutats americanes, convidat pel programa Spain Arts&Culture, del govern espanyol. No havia estat mai a la capital, tot i que coneix el país. A part d'haver vist traduïdes a l'anglès nombroses obres seves, Cercas va viure dos anys als Estats Units, a Illinois concretament, on va exercir de professor als 25 anys.


"Allò em va servir per descobrir que jo no podria ser mai un novel·lista americà, que era el que alguns aspiràvem a ser en aquella edat. Cadascú és el que és i ve d'on ve. I, de fet, volia tornar. Em feia pànic la idea de quedar-me. I hauria pogut ser, perquè aquí t'ho posen tot molt fàcil".

Hem quedat amb Cercas a l'escalinata de la Biblioteca del Congrés, el dipòsit de llibres més gran del món. Feia bo, i hem decidit fer allà, a l'exterior, l'entrevista que sortirà avui al TN i al 3/24. El final de la tardor està sent inusualment suau.

"A la Biblioteca d'Illinois vaig descobrir una cosa molt important: que el llibre que busques no és el que busques, sinó el del costat".

-"Soldados de Salamina" et persegueix o t'acompanya?

-M'acompanya. Jo no pensava ser un escriptor professional. Jo no pensava tenir mai lectors a tot el món i guanyar-me la vida amb això. I no m'havia queixat mai, perquè això em semblava normal, tenir 100 lectors. Tu saps el que són 100 lectors? Posa'ls en fila. És enorme.

Cercas acaba de publicar "Las leyes de la frontera", una història al voltant dels quinquis de finals dels 70 que van acabar mitificats, com El Vaquilla, i destruïts per la droga.

"Als 70, Espanya era el Tercer Món. Després, potser hem anat massa de pressa, i ens hem pensat que tots érem tan alts i bons com Pau Gasol i Rafa Nadal, i els miracles no existeixen. De moment ens estem salvant gràcies a l'economia submergida i a una ONG que fa molt de temps que es va inventar, que és la família".

A Cercas, els lectors americans li pregunten per la Guerra Civil Espanyola i pel 23-F, episodis de què es va ocupar a "Soldados de Salamina" i "Anatomia de un instante".

"El 23-F el comparo amb l'assassinat de Kennedy. És el tipus de fet en què convergeixen tots els dimonis familiars d'un país. I què és un americà: algú que té una teoria sobre qui va matar Kennedy. Que és un espanyol? Algú que té una teoria sobre què hi havia al darrere del 23-F".

-Què creus que va dir el país a les eleccions?

-Home, que el procés s'ha aturat. La cosa no li ha sortit bé a l'Artur Mas. Perquè la gent no ho veia clar. Ara bé, si hi ha una majoria clara que vol una consulta, s'ha de poder trobar la manera legal de celebrar-la. Però no sé si la tenim, perquè les enquestes es van equivocar molt. Jo crec que hi va haver allò que el Pierre Vilar en deia "unanimisme", que és una idea que sembla abraçar tota una societat i que ningú no contradiu per por a la dissidència. Va haver-hi un moment que els únics que no érem independentistes érem el Lara i jo. Les eleccions han estat una tornada a la realitat.

Cercas em diu que ja té la idea de la pròxima novel·la, i que pensa a venir a viure als Estats Units una temporada amb la seva família.

En el col.loqui, que Cercas domina amb un anglès segur i tan desbordant com el seu català o castellà, llegeix l'escena en què el falangista Sánchez-Mazas és descobert al bosc per un soldat republicà que l'havia d'haver afusellat però que, en canvi, decideix marxar i diu als seus companys que allà no hi ha ningú. I, parlant del cop del 23 de febrer de 1981, diu que quan Suárez, Carrillo y Gutiérrez Mellado van decidir no tirar-se a terra quan els guàrdies civils de Tejero van disparar al sostre es va acabar la Guerra Civil.

A Cercas li agraden les històries d'Espanya que acaben bé.

En aquest escrit veiem un Bassas directe i que no parla per els descosits. En algunes parts, comenta algunes accions que ha realitzat durant la entrevista amb Cercas, "Hem quedat amb Cercas a l'escalinata de la Biblioteca del Congrés" o també comenta una mica el temps què fa, "El final de la tardor està sent inusualment suau".




diumenge, 2 de desembre del 2012

Palestina, nou Estat observador

El vídeo que a continuació os deixem és una crònica que ha fet Antoni Bassas. És un vídeo publicat a la web de Televisió de Catalunya (TV3) el dia 30 de novembre del 2012.

El vídeo explica la votació que es va produir a la Assambla General de l'ONU per decidir si Palestina esdevenia un nou estat membre observador. Desprès de les votacions, on el si es va posar al capdavant amb 138 vots, 9 vots en contra i 41 abstencions, es van poder veure les diverses reaccions dels països més influents a la ONU.

Es va demanar des de la ONU tant a Palestina com a Israel que negociessin, però Antoni Bassas informa a l'espectador que això no creu que succeeixi.

En aquest vídeo s'observen les imatges dels fets mentre se sent la veu en off d'Antoni Bassas que explica el que va succeir. Finalment, apareix el que per nosaltres és un bon comunicador a la pantalla i fa una conclusió de la reunió i s'acomiada.


Aquí podeu trobar la sinopsis del vídeo:


"Palestina ja és un estat observador encara que no és membre de les Nacions Unides. La crònica d'Antoni Bassas ens explica que abans de la votació a l'Assemblea General de l'ONU el president palestí, Mahmud Abbas, havia afirmat que era l'última oportunitat per buscar la solució dels dos estats -el palestí i l'israelià- i que això suposaria la fi de l'ocupació israeliana."




Antoni Bassas al seu twitter ho resumeix així:






dissabte, 1 de desembre del 2012

Celebració del compositor Xavier Montsalvatge


Avui  el nostre bon comunicador, Antoni Bassas, ha publicat al seu bloc una notícia que parla sobre la celebració a Nova York del compositor Xavier Montsalvatge, un acte pel seu  centenari del seu naixement. A continuació, fa una breu explicació de la biografia de Xavier Montsalvatge, parlant de la guerra civil que va patir i la seva carrera artística.
També explica on va tenir lloc la celebració (Instituto Cervantes) i diu que l’ocasió va valer gràcies al coneixement i a la capacitat divulgadora del biògraf nord-americà de Montsalvatge Roger Evans i el crític musical Fred Plotkin. Finalment, explica un dels moments més impressionants per a ell, que recorda en la taula rodona.
És un bon comunicador perquè s’expressa d’una forma clara i correcte. A més a més, a part d’explicar el tema principal, que en aquest cas és la celebració, amplia la notícia amb dades de les persones a qui es refereix, fet que facilita el seu enteniment. 

Aqui us deixo l'enllaç de la notícia: http://blogs.ccrtvi.com/primeraesmena.php?itemid=48444

dilluns, 26 de novembre del 2012

Eleccions 25N

Degut a les eleccions del diumenge 25 de novembre, Antoni Bassas ha estat actualitzant les seves xarxes socials amb entrades relacionades principalment amb aquest tema. 

Com que viu a Washington, la seva preocupació ha estat saber si podria votar o no des d'allà, ja que molts dels catalans que viuen a l'estranger s'han trobat amb el problema que no els arribaven les paperetes que els hi permetrien votar. Segons el Consulat de la Generalitat de Nova York, el problema ha aparegut per culpa de l'huracà Sandy, que fa poques setmanes va devastar gran part del territori. Tot i que, molts d'aquests catalans no s'ho acaben de creure.

(Antoni Bassas retweeteja a @lizcastro, que dóna la seva opinió sobre el retard de les paperetes)

Finalment, només un 10% dels catalans residents a l'estranger van rebre les paperetes per poder votar. La resta, inclòs Antoni Bassas, s'han quedat sense poder votar en aquestes eleccions, les més importants fins ara a la història de Catalunya. 

Passades les eleccions, Antoni Bassas ha anat actualitzant el seu Tweeter basant-se en els resultats que s'han obtingut durant aquestes eleccions i el ressò que han tingut als Estats Units. En molts d'aquests tweets ha incorporat noticies que s'han publicat als EEUU parlant sobre aquest tema. 


Si voleu veure les noticies mencionades per Antoni Bassas, deixaré els enllaços a continuació:

diumenge, 25 de novembre del 2012

La gran tempesta de l'huracà "Sandy"

El passat dia trenta d'octubre, el nostre bon comunicador, Antoni Bassas va publicar al seu blog una notícia realment catastrófica i a l'hora certa, la gran tampesta de l'huracà "Sandy", que va arrasar New York i New Jersey. 

Aquí us deixo l'enllaç de la notícia: http://blogs.ccrtvi.com/primeraesmena.php?itemid=48036

En aquesta notícia, l'Antoni Bassas, parla sobre el patiment que ha causat aquest huracà, però també parla sobre la eficàcia comunicativa que hi va haver, això va estalviar moltes vides. Aquest huracà va provocar que els seus habitants visquesin les hores més horribles des de l'11-S, ha patit les pitjors inundacions de la història.